Spread the love

Hui portem una novetat poètica, que ho és per l’estrena pública del seu autor i també per la forma fresca i espontània de transmetre.  Francisco José Lozano és veí de Rafelbunyol i sempre havia sentit la tendència a expressar les seues experiències i sentiments amb la paraula… Però no li donava més importància ni objectiu de publicar el que escrivia. Algunes circumstàncies recents, com ara la familiaritat de les xarxes socials i l’experiència del confinament, provocaren el canvi que li ha dut a publicar el llibre “Kamikaze de versos”.

Ens ho explica el mateix Kiko: “La meua activitat literària… Aquells somnis que tenim de xiquets, eixes línies que escrius per a desfogar-te quan no tens més de 12 anys… Eixe soc jo. Sempre he escrit, però mai pensí que agradaria el que escrivia. Sobre els 15 ho deixí i vaig tirar totes les meues notes. Durant la quarantena ho reprenguí… Em vingué sense intenció… Mirava el mòbil i de sobte estava escrivint en el bloc de notes del mòbil. La meua parella se n’adonà i li ho mostrí. La seua primera reacció fou de sorpresa i la segona en entrar dins de les meues lletres va ser plorar, plorar i riure. Les feu seues, per això crec que agraden a la gent”. Al novembre passat, després de compartir-ho amb amistats i familiars, creà un compte d’Instagram (@escritos_gusi) on compartir les seues creacions poètiques. També està en Facebook. “Es tracta d’un poemari molt directe, amb llenguatge col·loquial ‘directo a la patata’. Kamikaze de versos diria que és tot allò que tots hem sentit, viscut o pensat alguna vegada, i no sabem com expressar, com traure-ho”, explica Lozano del llibre publicat, Kamikaze de versos (accessible en Amazon, però vos recomanem la Papereria Rei En Jaume de Rafelbunyol, que també el tenen i és comerç local).

El 21 de maig Lozano presentà el llibre en la biblioteca municipal de Rafelbunyol, i comptà amb la presència de l’alcalde i la regidora de Cultura. Traslladem la sinopsi amb què el presenta i després, dos vídeos que ha publicat al seu compte d’Instagram: “¿Y si te propongo que nos dejemos abrir? Sí abrir, abrirnos, joder! Abrirnos sin miedos, sin mentiras ni vergüenzas. Con sentimientos y desde el alma. Abrirnos a expresar lo que sentimos, a reír a llorar, a enfadarnos, a gritar! A no tener miedo ni vergüenza del que dirán, ningún temor a expresar los sentimientos, ningún temor a pensar que soy raro por pensar así. Te invito a pasear conmigo, por mi loca cabeza. Por mis pensamientos, que seguramente también serán los tuyos. Quitémonos ese lastre, esos miedos… ¿Puede haber algo más sano, más bonito en esta vida que decir claramente lo que sentimos?¿Porque pecamos y caemos una y otra vez en esa piedra?¿Es necesario? Sígueme en este camino de letras, te acompañare en cada rincón que tu elijas, para poder saltar esa maldita piedra, en la que inevitablemente caemos una y otra vez. ¿De eso también se trata la vida no? De sentimientos,superación… ponte comod@ que vienen curvas…”.

Sueños:

 

Hazlo:

“…Si crees en algo hazlo hasta el último aliento…”