El bloc de notes d'Espai Carraixet

La memòria viva de Machado en Rocafort

Spread the love

El 22 de febrer de 1939 el poeta Antonio Machado moria en l’exili de Cotlliure. Hi arribà malalt i derrotat, però conscient, digne, lligat al poble… Durant els turbulents temps de la Guerra d’Espanya, visqué amb la família en Villa Amparo (Rocafort), on trobaren refugi temporal camí de tants exilis. Quan la UNESCO el reconegué com a poeta universal l’any 1989 destacava tant la seua qualitat literària com el seu compromís civil i ètic: “Conscients que l’obra literària d’Antonio Machado continua sent hui font d’inspiració per a les noves generacions”. A causa de les restriccions sanitàries, enguany Rocafort manté l’homenatge amb un vídeo que publicaran el diumenge 21. S’hi veuran persones de diferents associacions del poble que lligen fragments de Proverbios y cantares. Mentrestant podem escoltar les paraules del poeta amb la veu de Paco Ibáñez (en l’Olympia).

Una pinzellada de memòria

Acte d’obertura de Villa Amparo pública (22-2-2019)

En Espai Carraixet ja publicàrem un reportatge sobre el llegat de Machado. Ara recordem d’arrapafuig la tradició cívica de reivindicació de la figura de Machado i del seu pas pel poble: La reivindicació de Machado en Rocafort va començar l’any 1989, amb ocasió del 50 aniversari de la mort del poeta, impulsada per l’Associació Cultural de Rocafort. El 2009 s’hi commemoraren els 70 anys de la seua mort amb diversos actes organitzats per l’ajuntament. El 2014 alguns veïns constituïren el grup de treball Machado 75, que també homenatjaren el poeta, i a partir de llavors en el mes de febrer de cada any Rocafort ha fet memòria de Machado amb actes culturals. El mes de novembre del 2016 tingué lloc un homenatge per tal de celebrar els 80 anys de l’arribada de l’escriptor a Rocafort.

Referència a Villa Amparo en el còmic Los días azules, de Cecília Hill i Josep Salvia

Des de 2015 Rocafort forma part de la Xarxa de ciutats machadianes, a la qual també pertanyen Sevilla, Sòria, Segòvia, Baeza, Cotlliure. Totes aquestes ciutats comparteixen haver estat residència del poeta al llarg de la seua vida. La “Red” es creà el 22 de febrer de 2009 amb l’objectiu de difondre la figura i l’obra de l’escriptor universal que és Antonio Machado (segons el web municipal en l’any 2017). Per això la Generalitat adquirí Villa Amparo amb la intenció d’instal·lar un centre cultural i d’investigació. I el president Puig signà un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Rocafort, el 22 de febrer de 2019. També hi participà Ian Gibson, autor de la biografia de Machado Ligero de equipaje. Posteriorment hi hagueren alguns mesos d’activitat cultural en el xalet de Villa Amparo. Concerts, visites guiades, presentacions de llibres, activitats infantils i l’exposició de Marta Negre “Villa Amparo. Casa de poetes”.

Desídia institucional i record popular

Però a l’estiu del 19 s’aturà l’impuls institucional. Des de llavors l’atzucac de la inoperància municipal no ha produït cap iniciativa positiva, si de cas ha manifestat una gestió irresponsable. Per exemple han anul·lat el projecte d’instal·lar poemes de Machado i Vicent Andrés Estellés en els carrers de Rocafort, que comptava amb subvenció de la Diputació de València dins del programa SOM. L’única reunió del govern municipal amb el Consell sectorial “Rocafort ciutat machadiana” va ser el 22 de gener de 2020. I prou. Sense resposta institucional, només paràlisi. Tampoc hi ha novetats des de Generalitat.

Plafó 3, sobre Antonio Machado, de l’exposició “Villa Amparo. Casa de poetes”

Per això les associacions que formen eixe consell de participació (Associació de Veïns Antonio Machado, Republicans de Rocafort, Grup Esportiu i Recreatiu, La Pedrera, i l’Agrupació Musical de Rocafort) han decidit enguany fer l’homenatge pel seu compte. Amb l’edició del vídeo commemoratiu i un record per a Carmen Machado Monedero, neboda del poeta que també estigué en Villa Amparo i que ha faltat en Xile recentment. Ja ho deixà escrit el poeta: “En España lo mejor es el pueblo. (…) Siempre ha sido lo mismo. En los trances duros, los señoritos -nuestros barinas- invocan la patria y la venden; el pueblo no la nombra siquiera, però la compra con su sangre y la salva. En España no hay modo de ser persona bien nacida sin amar al pueblo”. Doncs això mateix.

Com escrigué el periodista Carlos Aimeur, en Villa Amparo Antonio Machado visqué els seus darrers dies feliços. Enllacem també l’entrada del blog Machado en Rocafort, de Tomás Gorría, sobre la família Machado en Villa Amparo. Per acabar enllacem la publicació Viure el poble amable, que entre les pàgines 34 i 41, tracta el tema. La memòria del pas de Machado per Rocafort i el seu llegat cultural, és fructífera i continua ben viva.

1902- viure rocafort especial patrimoni web

2 comentaris

  1. Tomas Gorria Ortega

    Existeix, des de 2009, una web independent que recopila tota la informació sobre Machado a Rocafort: machadoenrocafort.com, amb molt anys de documentació, investigació i iniciatives editorials al voltant de la vida i la obra del poeta en Rocafort. Una llàstima que no aparega en el reportatge per a que els lectors puguen tindre accés a més informació. En l’actualitat és la única referencia d’aquest tema a Internet.

    • Comeig1

      Hola, Tomás! Sí, en som sabedors i de fet enllacem l’última entrada del teu blog cap al final de l’article… Però no n’hem fet esment explícit, és de veres. Ara mateix ho corregim 😉
      Gràcies per llegir-nos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *