Spread the love

El 8 de setembre tornaren a obrir les nostres escoles per a iniciar un nou curs que s’allargarà fins al 21 de juny. L’educació és un fonament principal de la convivència social i de la pràctica de la necessària igualtat d’oportunitats. Enguany continuem amb protocols de prevenció sanitària davant la pandèmia de Covid-19 (ací recordem com començàrem el curs 20-21). Però amb l’avanç del procés de vacunació albirem horitzons de retorn a la normalitat escolar. Eixe és un repte important però no l’únic, ja que els centres educatius estan vius i sempre necessiten atenció i implicació. Per exemple, a Foios, per tal d’acompanyar la il·lusió del retrobament amb les rutines formatives, realitzaren un passacarrer amb música de dolçaina i tabalet: mireu-ne ací el vídeo. Al País Valencià el curs 21-22 l’alumnat total serà de 787.565 persones, entre Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP, que seran atesos per 77.916 mestres. És a dir, respecte al curs anterior un 2,4% més de professorat i un 0,35% menys d’estudiantat. La Conselleria d’Educació ha baixat la ràtio d’infantil 3 anys en 53 municipis, com ara Almàssera i Montcada en l’Horta Nord. També han obert 99 noves aules públiques de 2 anys, incloses les del CEIP Cervantes d’Alboraia, el CEIP Rei en Jaume de Foios, i el CEIP Clara Campoamor de Paterna. Des d’ací oferim el Quadern Comarcal per a totes les iniciatives escolars i de les associacions de famílies de l’Horta Nord . I ara, reproduïm el text de Pablo Montaner, president de la Coordinadora pel valencià de l’Horta Nord: “Un curs replet de reptes”.

premis Sambori en Rafelbunyol, juny de 2021

Encetem un nou curs escolar i, com sempre, ens presentem davant un escenari ple d’il·lusions, reptes, angoixes, presses d’última hora, reivindicacions, problemes, ganes de començar, noves normatives… I açò val per a cada curs que comencem. A més, des de l’any passat cal afegir protocols sanitaris per la COVID-19.

Des de la coordinadora pel valencià de l’Horta Nord, abordem el curs, com cada any, amb il·lusions renovades, però també conscients de la molta feina que es presenta per davant els següents mesos. Des de fa uns anys, portem treballant intensament amb tots els centres de l’Horta Nord el tema dels PLC (Projecte Lingüístic de Centre). Una ferramenta de la Conselleria d’Educació que permet als centres decidir quantes hores lectives vehiculen en cada llengua (valencià, castellà i anglés) i també com van a ser les comunicacions del centre amb les famílies, la web i, en definitiva, qualsevol document que es genere des del centre educatiu. Aquest curs, podríem dir que és la culminació del projecte, donat que va a aplicar-se a Secundària i revisar-se a Primària on ja porta uns anys desenvolupant-se. Si deixem de banda tota la controvèrsia que ha portat aquest model a nivell de xarxes socials i mitjans de comunicació, nosaltres, com no podia ser d’altra manera, hem estat encoratjant als centres per tal que adopten un model amb un alt percentatge d’assignatures vehiculades en valencià. I algú podria preguntar:

I tot això per a què si total en castellà s’entenem tots?

Doncs molt fàcil i simple:

  • Econòmicament parlant, aquesta pregunta porta implícita una visió mercantilista de la llengua, és a dir, de la seua utilitat per a un desenvolupament laboral o social. Si prenem aquesta premissa com a punt de partida, tots hauríem de parlar un anlgés bàsic i limitat que ni tan sols els propis anglòfons usen. No pensem que açò siga gens recomanable en cap àmbit a nivell global.
  • L’escola ha esdevingut una ferramenta bàsica per a la compensació de desigualtats. En una societat on el valencià cada vegada es troba menys present en xarxes socials, mitjans de comunicació i ús quotidià, l’escola cal que esdevinga la llavor on es faça germinar la llengua cap a altres àmbits socials. Així doncs, cal una major càrrega lectiva i vehicular en la nostra llengua.
  • La llengua entesa com un actiu cultural, és importantíssima i vital per a la pervivència i vertebrament de la nostra societat. No podem abandonar-la, ni menysprear-la d’aquesta manera, tot limitant-la a una mera assignatura de la qual, fins i tot, s’arriba a demanar exempcions.
  • Per no parlar-ne dels beneficis neurològics que comporta un aprenentatge multilingüe, on es generen moltes més connexions al cervell fent als nostres xiquets i xiquetes, molt més competents i capaços dintre del seu procés d’Ensenyament / Aprenentatge.

Premis Sambori en Rafelbunyol, juny de 2021

I tot açò, en un curs on albirem a l’horitzó la nova llei educativa que regularà l’educació a partir del proper curs. Una situació que ens farà estar a l’aguait per poder continuar avançant cap a una educació de qualitat i en valencià.

Com no podia ser d’altra manera, aquest curs, la coordinadora pel valencià de l’Horta Nord, a més de coordinar i organitzar les nostres tradicionals Trobades, el Sambori, els concursos i totes les activitats que conformen el nostre dia a dia, també estarem a disposició de tota la comunitat educativa per assessorar-los, ajudar-los i acompanyar-los en el que calga i, com no, per agrair-los la gran tasca que duen a terme.

Pablo Montaner i Brotons

President de la coordinadora pel valencià de l’Horta Nord