Spread the love

La present secció “A cau d’orella”, del nostre blog la reservem a les novetats d’autors i editorials relacionades amb l’Horta Nord. També a la part creativa de l’activitat literària. Perquè la paraula ens acompanya i amb la paraula ens fem com som. I volem inaugurar esta secció del blog Quadern comarcal amb l’amic Edu Marco. Si és bon poeta -que sí que ho és, ausades-, i molt artista en general –escolteu Canta Canalla i gaudiu-ne!-, és molt millor com a conversador que ensenya sense pretendre-ho, riu i fa pensar, sentir i riure. És a dir, no afluixa mai en la tasca d’afavorir la vida bona compartida.

Edu Marco, llaurador, traductor, poeta…

De xarreta amb Edu Marco a l’horta d’Alboraia

El cas és que li hem demanat uns poemes per a publicar-los ací i com sempre, ha col·laborat de categoria. De la mateixa manera que feu en la revista Espai Carraixet amb el text “Colombaires de Godella”. Com a fill de l’horta, sap mirar lluny, a través dels solcs i dels paisatges. També treballar uns i altres. Bé que sap arrelar la paraula a la nostra terra i enlairar-la des d’ací mateix. Però resulta sobrer continuar-ne la introducció… Perquè ell mateix ens ha donat la seua presentació.

Edu Marco Escamilla

Ací la teniu: “Eduard Marco Escamilla (1976) és un poeta de l’horta de Borbotó que finalment ha aconseguit ser poeta, és a dir, que no el conega ningú. Té amigues i amics i fa paelles. Ell creu que té sentit de l’humor però el que té, en realitat, és mala llet, geni curt i bones puces. Canta al grup familiar Canta Canalla, fa anys que no rega i encara tradueix. Ha sigut pilotari roín i colombaire bo. Té companya i filla i compra el pa en el forn d’Estellés o al de Cervantes. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València i li la sua el que pensen d’ell la gent que no pensa. El seu avi era de Triana i encara l’enyora”.

3 poemes d’Edu Marco:

1.

Poeta urgent busca faena,

té haca torda en propietat,

camps de baladre,

la faixa pels renyons,

el vent el mira.

Doma clarors

i nits abstruses,

té en compte la saó

i obra en silenci.

Interessats,

davall de la figuera

repiquen les campanes,

el marge és un seient

de sisca ligulada.

 

2.

Vos jure que no sé si vull eixir de l’era,

romandre en el passat com un cultiu caduc

i emprar mesures fúnebres d’arroves i quintars,

ser un símbol patètic de la metrologia. 

Vos jure que no sé bordar en els prostíbuls,

no m’agrada la gent que gosa anar de putes

ni putejar ningú amb el silenci còmplice

d’una fossa comuna perduda en la cuneta.

Vos jure que si escric és perquè estic grillat

i em naixen entre els dits hectolitres de tinta,

serrutxos sibilants que tallen l’abadejo

i que parlen per mi quan xiula el Minotaure.

Vos jure que no vull ser de la flor i nata,

que no m’agrada el dolç amarg de la cobdícia,

travar amb mentiders amistat per la llengua

o haver de renunciar a ser un bon poeta.

Vos jure que no dec un terç del que caldria,

que avui he plantat cols irisades com l’iris

on el vent de ponent ha perdut la mistera,

que vos puc garantir confidència absoluta.

Vos jure que mai no he colpejat els dèbils,

que la bilis em surt quan algú m’unfla el fetge,

que ma mare és el déu que m’ha guiat fins ara

i que ara la cuidem perquè tenim paraula.

 

3.

Confesse que sovint soc indomable,

que no pertany a cap partit polític,

que mai no he trencat files ni he jurat

bandera, que si ho han fet amics

ma casa igualment és casa seua.

Confesse que mai no he cregut en Déu

però que si existira dubtaria

a ulls clucs una i mil voltes de qui

és amo i senyor, pastor d’ovelles,

suprem líder del món, de l’univers.

Mania d’ésser lliure m’allibera

de vincles i lligams amb el poder,

contradir-me quan siga necessari,

anar amunt pel riu contra corrent

potser és més defecte que virtut. 

Amb tot, per nòmada he tingut un dur

viatge: ¿qui vol rebre un cosac

que ve de lluny i, sense rumb, només

seguint la neu, l’almesc d’un animal,

esmola la navalla amb la llengua?

¿Qui desitja oferir café i roba

seca, seient vora la llar, a aquell

que es diu com vol quan li ve en gana,

que entretancant la porta a la serena

amb un xiulit de colp et repta fora?