Spread the love

Explicacions tècniques junt a les restes d’un niu de metralladores

L’Ajuntament de Rafelbunyol recupera el patrimoni bèl·lic que es troba a la seua partida dels Germanells, amb la intenció de fer-lo visitable amb ús pedagògic. L’equip de treball està dirigit per Quique Estevens, i el projecte compta amb una subvenció de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, per 39.000 euros. El valor d’aquesta aportació supera la història local per a promoure un pensament històric crític, des de la sensibilització i la recuperació de la memòria democràtica.

Detall dels treballs de recuperació de les trinxeres dels Germanells

En Espai Carraixet hem tractat temes relacionats en més d’un número. Des del vessant humà de la memòria en l’article “Els enterraren però eren llavors”. També des del vessant de recuperació del patrimoni, sobre els refugis antiaeris de Massarrojos (a hores d’ara restaurat i obert a visites) i de Rocafort (projecte aturat): “Refugis vius de la memòria”. I amb la història, a través del llibre “La postguerra a les comarques valencianes” (de l’investigador de Rafelbunyol Pau Pérez Duato junt amb Álex Gutiérrez). L’alcalde Fran López destaca “l’estructura d’una xarxa defensiva peculiar, que no es troba en altres llocs. A més que posar en valor el patrimoni bèl·lic, demostra la utilitat de la regidoria de memòria, que no només ha retirat els vestigis franquistes que calia per llei”.

Detall de les trinxeres excavades en la roca

Les trinxeres dels Germanells estan excavades directament en la roca i arriben a una alçària d’1,80 metres. Formen part de la Línia de Defensa Immediata construïda l’any 1938, i Rafelbunyol s’integra en l’associació de pobles implicats des de 2016.  Amb la finalitat de recuperar-ne el traçat, la seua història, i també promoure iniciatives ecoturístiques per a donar-la a conéixer. El patrimoni bèl·lic és Bé de Rellevància Local, i com explica la regidora de Cultura Alicia Piquer: “S’ha descobert més del que esperàvem en aquest espai forestal i patrimonial, que conserva l’ànima de l’origen de Rafelbunyol”.

Un moment de la visita del 3 de novembre de 2021

Com a responsable Estevens explica que falta per excavar les trinxeres de comunicació entre les més de mitja dotxena de nius de metralladora. I de les dos coves refugi una no es coneixia fins ara. N’era coneguda l’existència de l’estructura defensiva, però no la distribució concreta. En el 2018 l’ajuntament presentà l’exposició de fotografies de José Aleixandre “La línia de defensa immediata de Rafelbunyol”, a partir de la qual el 2020 han editat un llibre que aprofundeix la investigació. I a hores d’ara, el treball de camp. Els treballs d’aquesta primera fase encara duraran dues setmanes més, de neteja, recuperació, protecció i ordenació de l’espai. El projecte continuarà amb la sol·licitud d’una segona fase que permetrà instal·lar-hi senyalètica explicativa i oferir-lo en les millors condicions a les persones visitants.

D’esquerra a dreta: la regidora Alicia Piquer, l’alcalde de Rafelbunyol Fran López, l’investigador Quique Estevens, i el diputat de Memòria Democràtica, Ramiro Rivera, durant la visita de camp.

La partida dels Germanells, que deu el nom als dos turons semblants i propers que s’hi troben, és l’única zona orogràficament elevada del terme de Rafelbunyol. I concentra valors naturals, arqueològics i patrimonials. Ja que és l’unica zona forestal del poble, s’hi conserva un important jaciment del Bronze valencià, i ara també comptarà amb la possibilitat de conéixer les defenses militars de la Línia Immediata.